Intolerància i alergia alimentària
de la Societat Vegetariana Britànica (Vegetarian Society UK)
| Unió Vegetariana Internacional (IVU) | |
|
Intolerància i alergia alimentària de la Societat Vegetariana Britànica (Vegetarian Society UK) |
|
Definicions i Causes El terme “alergia alimentària” sovint es confon amb el terme “intolerància alimentària”. És important destacar que l’alergia alimentària és només una de les moltes possibles raons perquè es doni intolerància alimentària. La intolerància alimentària es pot definir com una condició en la que es produeixen efectes adversos després d’ingerir un aliment concret o un ingredient culinari. La intolerància alimentària genuïna és diferent de l’aversió alimentària psicològica, en la que la persona odia un aliment i creu que aquest aliment li produeix una reacció determinada. L’alergia alimentària genuïna es produeix quan té lloc una reacció inmunològica determinada en el cos com a resposta a la ingestió d’un aliment determinat. Les alergies es manifesten en grup, de manera que les persones que són alèrgiques a determinats aliments també poden ser alèrgiques a altres factors mediambientals, com per exemple, la pols, els pels dels animals o el pol.len. Una resposta alèrgica verdadera implica una reacció anormal o alterada del teixit a un antigen. Un antigen pot ser una proteïna, una substància lligada a una proteïna, un aditiu que s’afegeix a un aliment o, menys comunment, un polisacàrid. L’antigen es combina amb un anticòs i produeix una resposta inmunitària, que té com a resultat un dany celular i l’alliberament de histamina. El sistema inmunitari té un paper important en els nostres cosos perquè ens protegeix de la invasió de substàncies perjudicials. Una alergia es produeix quan el sistema inmunològic no funciona correctament devant una proteïna alimentària. Les intolerancies alimentàries, que no es produeixin per alergia, es poden donar com a consequència de diversos factors, entre els quals es troben: - Alliberament no alèrgic de histamina El símptomes són molt similars als símptomes d’una alergia i poden ser maldecap, tumefacció, urticària, vòmits i diarrea Una substància anomenada histamina s’allibera (també s’allibera en les reaccions alèrgiques autèntiques) com a resposta a aliments com el marisc o les maduixes. - Deficiències del metabolisme La carència o la deficiència de les encimes responsables de la digestió alimentària poden causar moltes classes de intolerància alimentària. Per exemple, una deficiència de lactasa, l’encima responsable de la digestió de la llet, provoca intolerància a la llet. La malaltia celíaca és una intolerància de l’intestí a una proteïna que es troba en el blat, anomenada gluten; no s’hauria de considerar com una alergia. Els símptomes de la malaltia celíaca es controlen seguint una dieta sense gluten. Es desconeix exactament com i perquè el gluten danya l’intestí, encara que avui en dia es creu que es tracta més aviat d’una resposta inmunològica anormal i no d’una deficiència de l’encima. Tampoc es considera una alergia alimentària en el sentit estricte de la definició. - Efectes farmacològics Algunes substàncies alimentàries poden actuar com a fàrmacs, especialment si es prenen en grans quantitats. La més coneguda d’aquestes substàncies és la cafeïna, que es troba en el te, la xocolata i en begudes de cocacola. Una gran ingestió de cafeïna pot causar temblors, migranya i palpitacions. Entre altres substàncies actives farmacològiques que es troben en els aliments hi ha la histamina, la tiramina, la triptamina i la serotonina, que es poden consumir en aliments com el vi negre, el formatge, l’extracte de llevat, els alvocats i els plàtans. En les persones sensibles, aquests aliments els poden produir urticària, rubor i maldecaps. - Intolerància alimentària d’origen desconegut Les reaccions es poden originar com a conseqüència de molts aliments i productes alimentaris que encara no es conèixen del tot. Poden ser o no ser reaccions alèrgiques. Els aditius alimentaris, concretament la tratracina i el benzoat sòdic, poden provocar urticària, rinitis i asma. Els llevats poden produir una sèrie de reaccions en algunes persones, sobretot alteracions en la pell. Causes comuns de la intolerància alimentària Les intolerancies alimentaries més comuns, per ordre de freqüència, són les seguents: llet, ous, nous, peix/marisc, llevat/farina, xocolata, colorants artificials, porc/panceta/beicon, pollastre, tomaquet, fruita blanda, formatge i llevat. Tot i que no totes les intolerancies alimentaries estàn relacionades amb la carn i els productes derivats de la llet, de la llista anterior es dedueix que les persones vegetarianes, i en concret les veganes, patiran menys intoleràncies alimentaries perque han eliminat de la seva dieta algunes de les causes de la intolerància. Símptomes Entre els símptomes més comuns de l’alergia hi ha l’asma, els símptomes gastroinstestinals (nàusea, vomits i diarrea), èczema, urticària (rodanxes), rinorrea (obstrucció forta del nas) i angioedema (tumefacció dels vasos sanguinis). Altres símptomes a llarg termini són la depresió, l’insomni i la hiperactivitat en els nens. Tractament Com algunes vegades és realment difícil distingir entre una alergia alimentària genuïna i una intolerància alimentària, sovint el tractament de les dues és molt similar. El primer pas consisteix en diagnosticar la intolerància alimentària. No s’ha de realitzar sense la supervisió d’un metge, perquè algunes reaccions a la intolerància alimentària poden ser perilloses. Alguns cops la causa de la intolerància a un aliment determinat és òbvia perquè l’efecte inmediat es produeix en ingerir un aliment concret. En aquest cas, el tractament consistirà simplement a evitar aquest aliment. Però a la majoria dels casos, és més difícil de detectar l’aliment sospitòs. En ocasions, el fet d’anotar diàriament els aliments ingerits i els símptomes experimentats ajuda a detectar els aliments o l’aliment que produeixen la intolerància alimentària. Altres factors, com per exemple el temps, els cicles menstruals i les relacions difícils, poden afectar els símptomes. Algunes vegades, es recomanen dietes simples d’exclusió quan les anotacions contínues d’un aliment en concret suggereixen que pot ser el causant de la intolerància alimentària. Així, per exemple, la llet, els ous o el llevat es poden excloure de la dieta per observar si es produeix una millora dels símptomes. També es pot recomanar el seguiment d’altres dietes més restrictives, que només inclouen una sèrie limitada d’aliments que en molt comptades ocasions produeixen una reacció. Aquestes dietes generalment es coneixen com dietes d’exclusió. L’objectiu d’una dieta d’exclusió és identificar una alergia alimentària o una intolerància alimentària, limitant la dieta a una varietat molt petita d’aliments, comprobant els símptomes i posteriorment introduint de manera molt gradual aliments de prova per veure si es produeix una reacció. No s’ha de seguir cap dieta d’exclusió sense una supervisió nutricional. Pot solicitar l’ajuda i el consell de la Societat Vegetariana (The Vegetarian Society) si té problemes amb la dieta vegetariana o vegana, relacionada amb el diagnòstic i el tractament d’una alergia alimentària o d’una intolerància alimentària.
Altres llectures
Més informació
|
